Producció i Direcció
Leticia Sierra
toolbox gci
divendres, 24 d’abril del 2009
CELLA VINARIA 2006 _______________________________ Video Consolidació
dijous, 23 d’abril del 2009
B. Documentació Gràfica _______________________________ B.1. Aplicació de Imatge Institucional
B-1.1.- Logotip
B- 1.2.- Carpeta Interior amb Paper Carta, Sobre i Targeta.
B- 1.3.- Carpeta Exterior
B- 1.2.- Carpeta Interior amb Paper Carta, Sobre i Targeta.
B- 1.3.- Carpeta Exterior
B. Documentació Gràfica _______________________________ B.2. Materials de Senyàletica
B- 2.1.- Senyalètica punts d’observació / informació
B- 2.2.- Senyalètica direccional interna
b- 2.3.- Banderola
b- 2.3.- Banderola
B- 2.4.- Aplicació pràctica
B. Documentació Gràfica _______________________________ B.3. Material d'Impressió
E- 3.1.- Plànol-Guia / Pòster (exterior)
Nota. El Plànol-Guia (interior) = Senyaletica
B- 3.3.- Guia Bàsica de Visita
A. Memòria Descriptiva _______________________________ A.4. Característiques i Descripció dels Materials Gràfics
4.1.- Imatge Institucional
L’ús d’una imatge institucional sòlida en un projecte d’aquesta mena ens permet crear una imatge clara i ben definida a nivell visual que aplegui les característiques principals del propi projecte i del parc arqueològic.
Per a això, hem desenvolupat un logotip nominatiu amb el nom complert en llatí del celler romà, la CELLA VINARIA, així com un logotip més conceptual a modus de segell i/o escut d’identitat que defineix perfectament la temàtica del nostre parc arqueològic.
Aprofitant el treball d’imatge amb què ja comptava la CELLA VINARIA i que consta en els diferents documents del projecte com al Pla director CELLA VINARIA 2003-2007 i al Projecte Museològic CELLA VINARIA 2006, hem reprès l’ús de la Font tipogràfica Roman T, així com l’ús de la banda lateral de color porpra. El color porpra ho hem convertit en un degradat del color del vi negre que es vincula perfectament amb el tema central del nostre projecte: el VI.
Sense perdre de vista que estem davant d'un projecte associat a un programa de recerca amb un alt rigor tècnic i científic pel que fa al tractament, gestió i execució de les dades, creiem que hem aconseguit una imatge summament elegant i atractiva, on es combinen els traços clàssics amb la subtilesa dels traços mes solts i en moviment. Usant com a colors de base el color del vi negre i el verd, ambdós amb degradats. Dins del logotip segell i/o escut s’aconsegueix sintetitzar per mitjà de la lletra V una icona que representa un raïm coronant-lo amb la lletra C que s’aconsegueix mitjançant una tija que s’arrodoneix, tot emmarcant-ho per a donar-nos les inicials de la nostra CELLA VINARIA (CV). Així mateix en el logotip nominatiu aprofitem també aquests elements i emprem detalls de la pròpia tija al llarg de les paraules que componen les marca CELLA VINARIA, tenint com a centre del mateix la lletra V, la qual funciona com a icona unificadora a nivell conceptual del raïm, el vi, el celler romà i el nostre logotip.
“Descobreix el celler romà...”, aquesta frase s’ha adoptat com a eslògan institucional, el seu desenvolupament ha estat amb la idea de crear expectativa en l’usuari i fer-li sentir que l’experiència que viurà dins del parc arqueològic CELLA VINARIA és única, original i genuïna, convidant-lo a formar part d’aquest projecte i de tots els seus descobriments. Aquest eslògan és una invitació oberta a introduir-se en el celler romà i descobrir i gaudir dels secrets del vi romà en ple segle XXI.
L’ús d’una imatge institucional sòlida en un projecte d’aquesta mena ens permet crear una imatge clara i ben definida a nivell visual que aplegui les característiques principals del propi projecte i del parc arqueològic.
Per a això, hem desenvolupat un logotip nominatiu amb el nom complert en llatí del celler romà, la CELLA VINARIA, així com un logotip més conceptual a modus de segell i/o escut d’identitat que defineix perfectament la temàtica del nostre parc arqueològic.
Aprofitant el treball d’imatge amb què ja comptava la CELLA VINARIA i que consta en els diferents documents del projecte com al Pla director CELLA VINARIA 2003-2007 i al Projecte Museològic CELLA VINARIA 2006, hem reprès l’ús de la Font tipogràfica Roman T, així com l’ús de la banda lateral de color porpra. El color porpra ho hem convertit en un degradat del color del vi negre que es vincula perfectament amb el tema central del nostre projecte: el VI.
Sense perdre de vista que estem davant d'un projecte associat a un programa de recerca amb un alt rigor tècnic i científic pel que fa al tractament, gestió i execució de les dades, creiem que hem aconseguit una imatge summament elegant i atractiva, on es combinen els traços clàssics amb la subtilesa dels traços mes solts i en moviment. Usant com a colors de base el color del vi negre i el verd, ambdós amb degradats. Dins del logotip segell i/o escut s’aconsegueix sintetitzar per mitjà de la lletra V una icona que representa un raïm coronant-lo amb la lletra C que s’aconsegueix mitjançant una tija que s’arrodoneix, tot emmarcant-ho per a donar-nos les inicials de la nostra CELLA VINARIA (CV). Així mateix en el logotip nominatiu aprofitem també aquests elements i emprem detalls de la pròpia tija al llarg de les paraules que componen les marca CELLA VINARIA, tenint com a centre del mateix la lletra V, la qual funciona com a icona unificadora a nivell conceptual del raïm, el vi, el celler romà i el nostre logotip.
“Descobreix el celler romà...”, aquesta frase s’ha adoptat com a eslògan institucional, el seu desenvolupament ha estat amb la idea de crear expectativa en l’usuari i fer-li sentir que l’experiència que viurà dins del parc arqueològic CELLA VINARIA és única, original i genuïna, convidant-lo a formar part d’aquest projecte i de tots els seus descobriments. Aquest eslògan és una invitació oberta a introduir-se en el celler romà i descobrir i gaudir dels secrets del vi romà en ple segle XXI.
4.2.- Usos i aplicacions
Dins de l’apartat d’usos i aplicacions d’aquesta imatge institucional es desenvoluparà la papereria bàsica que consta del full de carta amb capçalera, targeta de presentació, sobre de carta i carpeta. (El manual d’usos i aplicacions es definirà com a part del futur Pla de Comunicació i Màrqueting del Parc Arqueològic CELLA VINARIA, el qual esta programat desenvolupar-lo el proper any 2008).
Es proposa aquesta imatge institucional perquè, a partir d’ara sigui present en tots els materials gràfics del Parc Arqueològic CELLA VINARIA, si més no, en els elements de la senyalètica pròpia i institucional i en els materials impresos per a la visita del jaciment.
Nota. Una mostra de la impressió i aplicació d’aquests materials gràfics els trobem annexos al inici del blog.
4.3.- Recursos, materials i elements de senyalètica i d’informació complementària
4.3.1.-Senyalètica de punts d’observació i d’informació
Considerem que la senyalètica i la senyalització han de posseir una alta càrrega visual i gràfica per mitjà d’il·lustracions fetes ex proceso, on es pugui apreciar la restitució fidedigne de les estructures i dels elements arqueològics i el que és més important, de les escenes de la vida quotidiana i del dia a dia d’una factoria vitícola de l’època romana, amb les activitats i els processos que li son propis per la fabricació de vi, interpretats a partir de les restes visibles i originals que conservem in situ en dels diferents punts del jaciment.
a) Suports i recursos impresos per la senyalització dels punts d’observació/informació.
Els materials desenvolupats i/o ha desenvolupar son els següents:
· 17 plaques en format A2 (594 x 420 cm.). Impressió directa sobre dibond blanc de 3mm. I amb protecció de vernís anti-vandalisme.
· 16 il·lustracions a color fetes ex proceso per un artista de reconegut prestigi tant a nivell nacional com internacional. Aquestes il·lustracions seran les següents:
- il·lustració de restitució panoràmica interpretativa de la CELLA VINARIA per al punt d’informació inicial de la visita, per tal de que el visitant usuari es faci una idea prèvia bastant aproximada de com era una factoria vitivinícola romana, i més concretament de com era la factoria vitícola que està a punt de veure i fruir.
Dins de l’apartat d’usos i aplicacions d’aquesta imatge institucional es desenvoluparà la papereria bàsica que consta del full de carta amb capçalera, targeta de presentació, sobre de carta i carpeta. (El manual d’usos i aplicacions es definirà com a part del futur Pla de Comunicació i Màrqueting del Parc Arqueològic CELLA VINARIA, el qual esta programat desenvolupar-lo el proper any 2008).
Es proposa aquesta imatge institucional perquè, a partir d’ara sigui present en tots els materials gràfics del Parc Arqueològic CELLA VINARIA, si més no, en els elements de la senyalètica pròpia i institucional i en els materials impresos per a la visita del jaciment.
Nota. Una mostra de la impressió i aplicació d’aquests materials gràfics els trobem annexos al inici del blog.
4.3.- Recursos, materials i elements de senyalètica i d’informació complementària
4.3.1.-Senyalètica de punts d’observació i d’informació
Considerem que la senyalètica i la senyalització han de posseir una alta càrrega visual i gràfica per mitjà d’il·lustracions fetes ex proceso, on es pugui apreciar la restitució fidedigne de les estructures i dels elements arqueològics i el que és més important, de les escenes de la vida quotidiana i del dia a dia d’una factoria vitícola de l’època romana, amb les activitats i els processos que li son propis per la fabricació de vi, interpretats a partir de les restes visibles i originals que conservem in situ en dels diferents punts del jaciment.
a) Suports i recursos impresos per la senyalització dels punts d’observació/informació.
Els materials desenvolupats i/o ha desenvolupar son els següents:
· 17 plaques en format A2 (594 x 420 cm.). Impressió directa sobre dibond blanc de 3mm. I amb protecció de vernís anti-vandalisme.
· 16 il·lustracions a color fetes ex proceso per un artista de reconegut prestigi tant a nivell nacional com internacional. Aquestes il·lustracions seran les següents:
- il·lustració de restitució panoràmica interpretativa de la CELLA VINARIA per al punt d’informació inicial de la visita, per tal de que el visitant usuari es faci una idea prèvia bastant aproximada de com era una factoria vitivinícola romana, i més concretament de com era la factoria vitícola que està a punt de veure i fruir.
- 14 il·lustracions per la senyalètica informativa dels 14 punts d’observació / informació del recorregut de la visita.
- 1 il·lustració pel Plànol-Guia del recorregut, amb visió esquemàtica del conjunt arqueològic tot seguint el mateix estil de traç i línea cromàtica de la resta.
Per a la formalització definitiva d’aquest materials de senyalització es requereix de dur a terme una sessió fotogràfica juntament amb el il·lustrador, el dissenyador gràfic, l’arquitecte i l’arqueòleg director del projecte, per tal de definir i concretar les perspectives i els punts de vista de cadascuna de les il·lustracions, atenent a la visió de l’espectador des de les plataformes d’observació, així es veurà in situ l’ús de les mateixes per mitjà de maquetes a tamany real, que permetran dimensionar l’espai i decidir la millor ubicació de les mateixes sense que restin visibilitat o generin bloquejos en el recorregut.
b) Plànol-Guia
Altra recurs no gens menys important és el Plànol-Guia de recorregut on s’indica a més a més del sentit i el itinerari de la vista, la situació exacte de totes i cadascuna d’aquestes estacions informatives. Deixant així un material net on el que preponderarà seran les il·lustracions que ens mostren com era i com es vivia a la CELLA VINARIA en època romana. (disseny segons material gràfic adjunt)
c) Guia Bàsica de visita
El visitant i/o usuari tindrà també el suport de la Guia Bàsica de visita impresa en 4 idiomes (català, español, english, français), on es descriuen tots i cadascun dels punts d’observació/ informació, i s’amplia a nivell teòric amb un discurs clar i entenedor la informació visual que el visitant percep a partir de la contemplació de les pròpies restes arqueològiques museïtzades i de la il·lustració interpretativa que se li ofereix en la senyalètica informativa i en la pròpia Guia Bàsica de visita, que presenten una unitat visual coincident fins el més mínim detall, a fi i efecte de dotar l’experiència de la visita de diferents nivells de percepció, encara que formalitzats i presentats d’una manera unitària en quan a la imatge i la informació (disseny segons material gràfic adjunt)
Nota. Agraïm el suport del il·lustrador Francesc Riart i Jou qui ens ha cedit molt gentilment el material base d’il·lustració, del seu fons i de la seva autoria, per al desenvolupament i maquetació d’aquest projecte. El disseny dels materials queda definit segons el propi disseny de la imatge institucional, encara que les il·lustracions només són de posició i per a donar una idea del traç i l’ús de color. Pel que només es van tintar 3 d’elles. El plànol-guia, la panoràmica i el punt numero 8 d’observació. Cap d’aquests materials pot reproduir-se o publicar-se sense l’autorització expressa de l’autor. Els materials gràfics es troben impresos al final del document. Amb les respectives acotacions.
4.3.2.- Senyalètica direccional
Les estructures de senyalització direccional observen la mateixa línia de disseny que s’han emprat en els materials abans presentats. Amb una síntesi iconogràfica mínima i tot en color blanc i color vi degradat. L’ús d’elements senzills i de fàcil lectura on reprenem la proposta d’una senyalètica mes gràfica d’alt contingut visual.
a) Suports de senyalització direccional
· 8 plaques format 120 x 25cm amb impressió directa sobre dibond blanc de 3mm. I amb protecció de vernís anti-vandalisme (disseny segons material gràfic adjunt)
· 11 suports en forma de "L" 25 x 180 realitzat amb xapa de ferro de 10mm. Pintat amb pintura imitació ferro “Cortén” (disseny segons material gràfic adjunt)
Per al desenvolupament d’aquest materials de senyalització direccional es requereix d’una sessió fotogràfica amb l’arquitecte i l’arqueòleg director del projecte per a definir les perspectives i punts de vista de cadascun dels suports de senyalètica direccional pel que fa al seu posicionament, per poder veure in situ l’ús de les mateixes per mitjà de maquetes a tamany real, que permetin dimensionar l’espai i decidir la millor ubicació d’aquestes sense que restin visibilitat o generin bloquejos en el recorregut.
Nota. Veure models al final del document. Amb les respectives acotacions.
b) Materials impresos complementaris
Com s’ha esmentat anteriorment, l’usuari comptarà també amb una Guia Bàsica de visita impresa en 4 idiomes (català, espanyol, english i français), en la qual és descriuen tots i cadascun dels punts a detall, així com la seva ubicació en el recorregut. Aquesta guia bàsica en la seva composició editorial es coincident gràficament amb els panells ubicats en els 14 punts d’observació, la qual cosa permet a l’usuari tenir un punt de referència inequívoc, una fàcil consulta i una millor apreciació de la CELLA VINARIA en les seves distintes èpoques de funcionament.
El Plànol-Guia del recorregut és una altra eina molt útil a nivell direccional, ja que permet saber en tot moment on es troba ubicat un dins del jaciment, amb gràfics perfectament clars i de fàcil lectura.
Davant de tot hem procurat que el nostre discurs sigui, tant a nivell teòric com a nivell visual, molt col·loquial i descriptiu mitjançant els recursos gràfics que s’han utilitzat en el disseny de tots i cadascun dels materials, respectant sempre el rigor científic i buscant el punt intermedi entre la divulgació científica del projecte i els recursos per a fer-la accessible, atractiva i amb una alta càrrega estètica, sense perdre institucionalitat.
c) Materials de base per la inauguració i visita del jaciment
· 10,000 PLANÒLS-GUÍA, format DINA3 plegat 2+1 plecs a 10x21 cm, Impressió Offset , paper de 80 gr, 4+4 tintes.
· 10,000 GUIES-BÀSIQUES de visita, format revista 36 pàgines, cosida 2 grapes. Mides : 18,5x25,5 tancat 18,5x12,7 cm Impressió Offset paper de 80 gr, 4+4 tintes.
· Traducció català-español / english / français , es requereix de la traducció de tots els textos continguts en la Guia Bàsica als 3 idiomes previstos per tal de completar el format final de la guia.
Nota. La il·lustració del pla de recorregut és simplement un esbós per a donar una idea de com hauria de quedar a nivell de disseny i distribució dels punts d’observació/informació. La il·lustració definitiva es realitzarà per part d’un especialista i per a això es volen dur a terme sessions de visita “in situ” tant de fotografia com de projecció de la perspectiva d’aquest material.
De la mateixa manera la Guia Bàsica compte ja amb tots els textos i la proposta de disseny definitiva, però les il·lustracions només són per a esbossar com seria aproximadament l’acabat final. Les àrees dels altres idiomes només s’exemplifiquen ja que inclús no es cuneta amb els textos traduïts.
d) Proposta de materials de base per a difusió inicial
Recomanem fer una petita campanya de difusió per a donar a conèixer la inauguració i obertura del jaciment al públic. Per a la qual cosa proposem un mínim de materials que permetin complir amb aquest objectiu com a part d’aquest mateix projecte. (Els aspectes de comunicació i difusió independents a l’obertura i inauguració es definiran dins del Pla de Comunicació i Màrqueting que està programat desenvolupar-lo per al 2008).
· 2 BANDEROLES 75x400 cm., lona blanca opaca impressió digital 2 cares beines soldades als costat curts.
· 1000 PÒSTERS mides:45x65 cm, paper estucat mat 150 gr, 4+0 tintes.
· 10,000 TRÍPTICS format DINA4 plegat a 10x21 cm., paper estucat mat 150 gr, 4+4 tintes + vernís de màquina.
· 100 EXPOSITORS, suport de metacrilat de 5 mm amb calaix per tríptics 10x21 cm.
Es proposa distribuir aquests materials en el territori català, en els ajuntaments, oficines dels patrocinadors del projecte Cel·la Vinera i en escoles.
Nota. D’aquests materials només s’ha dissenyat la banderola, estant subjectes a autorització per part del propi ajuntament i la direcció del projecte.
- 1 il·lustració pel Plànol-Guia del recorregut, amb visió esquemàtica del conjunt arqueològic tot seguint el mateix estil de traç i línea cromàtica de la resta.
Per a la formalització definitiva d’aquest materials de senyalització es requereix de dur a terme una sessió fotogràfica juntament amb el il·lustrador, el dissenyador gràfic, l’arquitecte i l’arqueòleg director del projecte, per tal de definir i concretar les perspectives i els punts de vista de cadascuna de les il·lustracions, atenent a la visió de l’espectador des de les plataformes d’observació, així es veurà in situ l’ús de les mateixes per mitjà de maquetes a tamany real, que permetran dimensionar l’espai i decidir la millor ubicació de les mateixes sense que restin visibilitat o generin bloquejos en el recorregut.
b) Plànol-Guia
Altra recurs no gens menys important és el Plànol-Guia de recorregut on s’indica a més a més del sentit i el itinerari de la vista, la situació exacte de totes i cadascuna d’aquestes estacions informatives. Deixant així un material net on el que preponderarà seran les il·lustracions que ens mostren com era i com es vivia a la CELLA VINARIA en època romana. (disseny segons material gràfic adjunt)
c) Guia Bàsica de visita
El visitant i/o usuari tindrà també el suport de la Guia Bàsica de visita impresa en 4 idiomes (català, español, english, français), on es descriuen tots i cadascun dels punts d’observació/ informació, i s’amplia a nivell teòric amb un discurs clar i entenedor la informació visual que el visitant percep a partir de la contemplació de les pròpies restes arqueològiques museïtzades i de la il·lustració interpretativa que se li ofereix en la senyalètica informativa i en la pròpia Guia Bàsica de visita, que presenten una unitat visual coincident fins el més mínim detall, a fi i efecte de dotar l’experiència de la visita de diferents nivells de percepció, encara que formalitzats i presentats d’una manera unitària en quan a la imatge i la informació (disseny segons material gràfic adjunt)
Nota. Agraïm el suport del il·lustrador Francesc Riart i Jou qui ens ha cedit molt gentilment el material base d’il·lustració, del seu fons i de la seva autoria, per al desenvolupament i maquetació d’aquest projecte. El disseny dels materials queda definit segons el propi disseny de la imatge institucional, encara que les il·lustracions només són de posició i per a donar una idea del traç i l’ús de color. Pel que només es van tintar 3 d’elles. El plànol-guia, la panoràmica i el punt numero 8 d’observació. Cap d’aquests materials pot reproduir-se o publicar-se sense l’autorització expressa de l’autor. Els materials gràfics es troben impresos al final del document. Amb les respectives acotacions.
4.3.2.- Senyalètica direccional
Les estructures de senyalització direccional observen la mateixa línia de disseny que s’han emprat en els materials abans presentats. Amb una síntesi iconogràfica mínima i tot en color blanc i color vi degradat. L’ús d’elements senzills i de fàcil lectura on reprenem la proposta d’una senyalètica mes gràfica d’alt contingut visual.
a) Suports de senyalització direccional
· 8 plaques format 120 x 25cm amb impressió directa sobre dibond blanc de 3mm. I amb protecció de vernís anti-vandalisme (disseny segons material gràfic adjunt)
· 11 suports en forma de "L" 25 x 180 realitzat amb xapa de ferro de 10mm. Pintat amb pintura imitació ferro “Cortén” (disseny segons material gràfic adjunt)
Per al desenvolupament d’aquest materials de senyalització direccional es requereix d’una sessió fotogràfica amb l’arquitecte i l’arqueòleg director del projecte per a definir les perspectives i punts de vista de cadascun dels suports de senyalètica direccional pel que fa al seu posicionament, per poder veure in situ l’ús de les mateixes per mitjà de maquetes a tamany real, que permetin dimensionar l’espai i decidir la millor ubicació d’aquestes sense que restin visibilitat o generin bloquejos en el recorregut.
Nota. Veure models al final del document. Amb les respectives acotacions.
b) Materials impresos complementaris
Com s’ha esmentat anteriorment, l’usuari comptarà també amb una Guia Bàsica de visita impresa en 4 idiomes (català, espanyol, english i français), en la qual és descriuen tots i cadascun dels punts a detall, així com la seva ubicació en el recorregut. Aquesta guia bàsica en la seva composició editorial es coincident gràficament amb els panells ubicats en els 14 punts d’observació, la qual cosa permet a l’usuari tenir un punt de referència inequívoc, una fàcil consulta i una millor apreciació de la CELLA VINARIA en les seves distintes èpoques de funcionament.
El Plànol-Guia del recorregut és una altra eina molt útil a nivell direccional, ja que permet saber en tot moment on es troba ubicat un dins del jaciment, amb gràfics perfectament clars i de fàcil lectura.
Davant de tot hem procurat que el nostre discurs sigui, tant a nivell teòric com a nivell visual, molt col·loquial i descriptiu mitjançant els recursos gràfics que s’han utilitzat en el disseny de tots i cadascun dels materials, respectant sempre el rigor científic i buscant el punt intermedi entre la divulgació científica del projecte i els recursos per a fer-la accessible, atractiva i amb una alta càrrega estètica, sense perdre institucionalitat.
c) Materials de base per la inauguració i visita del jaciment
· 10,000 PLANÒLS-GUÍA, format DINA3 plegat 2+1 plecs a 10x21 cm, Impressió Offset , paper de 80 gr, 4+4 tintes.
· 10,000 GUIES-BÀSIQUES de visita, format revista 36 pàgines, cosida 2 grapes. Mides : 18,5x25,5 tancat 18,5x12,7 cm Impressió Offset paper de 80 gr, 4+4 tintes.
· Traducció català-español / english / français , es requereix de la traducció de tots els textos continguts en la Guia Bàsica als 3 idiomes previstos per tal de completar el format final de la guia.
Nota. La il·lustració del pla de recorregut és simplement un esbós per a donar una idea de com hauria de quedar a nivell de disseny i distribució dels punts d’observació/informació. La il·lustració definitiva es realitzarà per part d’un especialista i per a això es volen dur a terme sessions de visita “in situ” tant de fotografia com de projecció de la perspectiva d’aquest material.
De la mateixa manera la Guia Bàsica compte ja amb tots els textos i la proposta de disseny definitiva, però les il·lustracions només són per a esbossar com seria aproximadament l’acabat final. Les àrees dels altres idiomes només s’exemplifiquen ja que inclús no es cuneta amb els textos traduïts.
d) Proposta de materials de base per a difusió inicial
Recomanem fer una petita campanya de difusió per a donar a conèixer la inauguració i obertura del jaciment al públic. Per a la qual cosa proposem un mínim de materials que permetin complir amb aquest objectiu com a part d’aquest mateix projecte. (Els aspectes de comunicació i difusió independents a l’obertura i inauguració es definiran dins del Pla de Comunicació i Màrqueting que està programat desenvolupar-lo per al 2008).
· 2 BANDEROLES 75x400 cm., lona blanca opaca impressió digital 2 cares beines soldades als costat curts.
· 1000 PÒSTERS mides:45x65 cm, paper estucat mat 150 gr, 4+0 tintes.
· 10,000 TRÍPTICS format DINA4 plegat a 10x21 cm., paper estucat mat 150 gr, 4+4 tintes + vernís de màquina.
· 100 EXPOSITORS, suport de metacrilat de 5 mm amb calaix per tríptics 10x21 cm.
Es proposa distribuir aquests materials en el territori català, en els ajuntaments, oficines dels patrocinadors del projecte Cel·la Vinera i en escoles.
Nota. D’aquests materials només s’ha dissenyat la banderola, estant subjectes a autorització per part del propi ajuntament i la direcció del projecte.
A. Memòria Descriptiva _______________________________ A.3.- Antecedents i Objectius
3.1.- Antecedents
Des de l’any 1999 s’han anat duent a terme tot un seguit d’actuacions al jaciment arqueològic de Veral de Vallmora (Teià-Maresme), desenvolupant-se diferents campanyes d’intervenció arqueològica d’urgència i preventives: prospecció, delimitació excavació, re-excavació, neteja, consolidació, excavació extensiva, documentació etc., de les diferents estructures del jaciment que s’han identificat majoritàriament com integrants d’una factoria vitivinícola romana amb una cronologia de funcionament entre el s. I aC i el s. V dC. Tot i que es documenta una petita ocupació posterior d’època tardoantiga, segles VI-VII dC, corresponent a un petit assentament agrari construït a sobre de les ruïnes de la factoria vitivinícola.
Durant els anys 2003 i 2004, paral·lelament als treballs d’excavació i documentació de les restes, es van dur a terme tota una sèrie d’intervencions de conservació-restauració destinades a la consolidació i protecció de les estructures arqueològiques més significatives per tal que no es degradessin, en vistes a futures intervencions més exhaustives.
Des de l’any 2005, moment en que es van donar per finalitzades les intervencions arqueològiques preventives de delimitació, excavació i documentació del jaciment (Fases 5, 6 i 7), s’ha anat desenvolupant i executant el Programa Museològic i Museogràfic que ha comportat l’elaboració i execució dels seus projectes complementaris, pel que fa a la intervenció directa en el jaciment. per passar a una nova fase executiva, (Fase 8) que es la que actualment s’està executant.
Entre els anys 2005 i 2006 s’han dut a terme tota una sèrie d’intervencions de conservació-restauració de protecció, consolidació, conservació, restauració i adequació de les restes arqueològiques, que incloïa la reintegració de les estructures i elements constructius d’època antiga que es consideressin més significatius per al desenvolupament dels diferents eixos del discurs expositiu, establerts en el Projecte Museològic CELLA VINARIA 2006. Les actuacions dutes a terme fins a dia d’avui, han estat destinades bàsicament a la reintegració parcial de murs i paviments fins a la màxima cota conservada o bé fins a la cota mínima necessària per a la seva comprensió per part del públic visitant.
L’any 2007 s’ha destinat bàsicament al inici de la construcció d’infraestructura d’obra civil: murs de contenció de terrasses i pilotatges i encepats de fonamentació de la superestructura de protecció de les restes. Obres que a dia d’avui, encara es troben en procés d’execució.
Aquestes intervencions doncs, s’inscriuen dins d’una dinàmica d’actuació continuista i finalista que permetin l’adequació del jaciment per a la visita pública, dotant-lo de les infraestructures bàsiques i mínimes necessàries a nivell museogràfic, (coberta de protecció, reintegració parcial d’estructures arquitectòniques antigues, accessos, recorregut, senyalització etc.) per tal de fomentar el seu coneixement, difusió i divulgació. En aquesta darrera fase d’actuació que s’ha de desenvolupar durant l’any 2008 el projecte contempla una sèrie d’actuacions tècniques per fer visitable el jaciment.
3.2.- Objectius bàsics del Programa Museològic i Museogràfic
El Programa Museològic i Museogràfic del Projecte CELLA VINARIA preveu, entre d’altres, tres objectius bàsics i primordials:
La protecció legal i física del jaciment vitivinícola romà de Vallmora (Teià-Maresme).
La dinamització cultural del conjunt arqueològic de Vallmora (Teià-Maresme), a partir de l’excavació, conservació, restauració i reintegració parcial de les estructures arquitectòniques antigues més ben conservades que siguin susceptibles de museïtzació sobretot les corresponents al centre de producció vitivinícola romà dels segles I -V dC,.
L’adequació del jaciment per a la visita pública com a recurs museogràfic que complementi el discurs museològic i històric desenvolupat al futur Centre d’interpretació i/o Museu.
3.3.- Objectius executius específics de la proposta museogràfica d’imatge i comunicació
El desenvolupament museogràfic d’aquesta proposta preveu:
a) La definició, implementació i execució d’un programa de visita i recorregut del jaciment, atenent als conceptes a les directrius i als eixos dels discurs expositiu definits en el Projecte Museològic CELLA VINARIA 2006.
b) La definició, disseny, implementació i execució, dels recursos tècnics i comunicatius bàsics que complementin la visita a nivell de continguts explicatius, d’imatge, informació i senyalètica.
c) El disseny dels materials informatius bàsics: imatge institucional, Plànol-Guia, Guia Bàsica de visita en diferents idiomes, senyalètica interna: informativa i direccional, etc, per a la visita pública del Jaciment Vitivinícola Romà de Vallmora (Teià-Maresme). La obertura al públic del qual està prevista inicialment per l’estiu del 2008.
3.4.- Aspectes generals de la proposta museogràfica d’imatge i comunicació
El projecte intentarà ésser el màxim concret possible pel que fa a la concepció, desenvolupament i disseny del programa de visita i del recorregut als recursos bàsics patrimonials d’estructures i elements arqueològics que cal reintegrar des d’un punt de vista de conservació-restauració, als recursos bàsics i elements d’ordenació urbanística i arquitectònics que cal instal·lar i als recursos museogràfics bàsics d’imatge i comunicació que cal desenvolupar i aplicar per tal de implementar-lo; per la qual cosa s’intentarà d’evitar, en la mesura del possible, la repetició de conceptes ja tractats i desenvolupats a nivell general en d’altres documents, atenent, d’una banda, a la gran quantitat de feina i de projectes complementaris que ja s’han desenvolupat i, d’altra banda, a l’avançat estat d’execució dels treballs.
El projecte s’estructura a nivell conceptual i executiu en tres parts on s’estableixen tota una sèrie de recursos i elements bàsics a desenvolupar en l’àmbit d’actuació i en el recurs patrimonial objecte d’estudi, dins de les Fases 8, 9 i 10 del projecte general.
Cadascun d’aquests apartats tracta de resoldre, prèvia definició conceptual del Programa de Visita i del recorregut escollit, la problemàtica que es planteja a nivell tècnic i científic pel seu desenvolupament i execució, tenint en compte les directrius i els eixos del discurs expositiu general definits en el Projecte Museològic CELLA VINARIA 2006.
Tanmateix el fet de comptar amb un pressupost general limitat, fa que de totes les actuacions plantejades, es prioritzin una sèrie d’intervencions i recursos museogràfics a nivell bàsic per sobre d’altres amb caràcter més complementari i que es podran desenvolupar més endavant. Així doncs, el criteri a aplicar es selectiu en l’execució, en tant que l’objectiu bàsic es l’obertura del jaciment per a la visita pública amb les mínimes condicions necessàries i amb els recursos museogràfics d’imatge i comunicació bàsics i imprescindibles.
Aquestes actuacions bàsiques son les que es defineixen en cadascun dels sub-projectes desenvolupats i la Proposta Museogràfica d’Imatge i Comunicació es una d’elles.
Tanmateix, al igual que en les anteriors propostes, el disseny, la implementació i la futura execució d’aquesta proposta ha de suposar una estreta col·laboració entre un equip pluridisciplinar de professionals per tal complementar el programa de la visita al jaciment i els diferents recursos museogràfics bàsics a desenvolupar, sobretot pel que fa a la definició dels suports, recursos i elements comunicatius complementaris: imatge corporativa, senyalètica externa d’aproximació, senyalètica interna d’informació, Plànol-Guía de recorregut, Guia Bàsica de visita en diversos idiomes, pàgina web, presentació interactiva, etc.
El desenvolupament d’aquesta proposta s’ha complementat amb viatges de recerca i documentació per part dels membres de l’equip tècnic i científic del Projecte CELLA VINARIA a diversos parcs arqueològics europeus de França i Alemanya (novembre de 2003 i maig de 2007), Itàlia (agost de 2006 i agost de 2007), a més a més d’altres casos analitzats a Catalunya (2003-2007) i a l’Estat Espanyol (novembre de 2004):
· Amphoralis (Sallèles d’Aude- France)
· Mas de Tourelles (Beaucaire-France)
· Bliensbruck (Dept. de la Moselle-France)
· Rheimheim (Land de Sarre-Deuschland)
· Villa Borg (Pearl-Borg-Deuschland)
· Lugdunum (Lyon-France)
· Colonia Julia Vienna (Vienne- Saint Romain in Gal -France)
· Scavii di Pompeii (Pompei-Napoli)
· Scavii di Heculaneum (Ercolano-Napoli)
· Scavi di Stabiae (Castellammare di Stabia-Napoli)
· Scavii di Oplontis (Torre Annunziata- Napoli)
· Scavii di Villa Regina (Boscoreale-Napoli)
· Aree archeologiche e i monumenti di Roma (Roma)
· Conjunt Monumental d’Empúries (L’Escala,Alt Empordà)
· Ciutadella Ibèrica de les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès)
· Vicus romano-republicà del Camp de les Lloses (Tona, Osona)
· Conjunt arqueològic d’Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès)
· Ciudad Romana de Caesaraugusta (Zaragoza, Zaragoza)
· Poblado Celtíbero del Cabezo de Alcalà (Azaila, Teruel)
· Ciudad Romana de Celsa-Lépida (Velilla de Ebro, Zaragoza)
Aquest treball previ i totes aquestes fonts d’informació i documentació son les que ens han permès de definir a nivell conceptual el programa de visita i els recursos arquitectònics i museogràfics bàsics en que ha de comptar el jaciment.
Des de l’any 1999 s’han anat duent a terme tot un seguit d’actuacions al jaciment arqueològic de Veral de Vallmora (Teià-Maresme), desenvolupant-se diferents campanyes d’intervenció arqueològica d’urgència i preventives: prospecció, delimitació excavació, re-excavació, neteja, consolidació, excavació extensiva, documentació etc., de les diferents estructures del jaciment que s’han identificat majoritàriament com integrants d’una factoria vitivinícola romana amb una cronologia de funcionament entre el s. I aC i el s. V dC. Tot i que es documenta una petita ocupació posterior d’època tardoantiga, segles VI-VII dC, corresponent a un petit assentament agrari construït a sobre de les ruïnes de la factoria vitivinícola.
Durant els anys 2003 i 2004, paral·lelament als treballs d’excavació i documentació de les restes, es van dur a terme tota una sèrie d’intervencions de conservació-restauració destinades a la consolidació i protecció de les estructures arqueològiques més significatives per tal que no es degradessin, en vistes a futures intervencions més exhaustives.
Des de l’any 2005, moment en que es van donar per finalitzades les intervencions arqueològiques preventives de delimitació, excavació i documentació del jaciment (Fases 5, 6 i 7), s’ha anat desenvolupant i executant el Programa Museològic i Museogràfic que ha comportat l’elaboració i execució dels seus projectes complementaris, pel que fa a la intervenció directa en el jaciment. per passar a una nova fase executiva, (Fase 8) que es la que actualment s’està executant.
Entre els anys 2005 i 2006 s’han dut a terme tota una sèrie d’intervencions de conservació-restauració de protecció, consolidació, conservació, restauració i adequació de les restes arqueològiques, que incloïa la reintegració de les estructures i elements constructius d’època antiga que es consideressin més significatius per al desenvolupament dels diferents eixos del discurs expositiu, establerts en el Projecte Museològic CELLA VINARIA 2006. Les actuacions dutes a terme fins a dia d’avui, han estat destinades bàsicament a la reintegració parcial de murs i paviments fins a la màxima cota conservada o bé fins a la cota mínima necessària per a la seva comprensió per part del públic visitant.
L’any 2007 s’ha destinat bàsicament al inici de la construcció d’infraestructura d’obra civil: murs de contenció de terrasses i pilotatges i encepats de fonamentació de la superestructura de protecció de les restes. Obres que a dia d’avui, encara es troben en procés d’execució.
Aquestes intervencions doncs, s’inscriuen dins d’una dinàmica d’actuació continuista i finalista que permetin l’adequació del jaciment per a la visita pública, dotant-lo de les infraestructures bàsiques i mínimes necessàries a nivell museogràfic, (coberta de protecció, reintegració parcial d’estructures arquitectòniques antigues, accessos, recorregut, senyalització etc.) per tal de fomentar el seu coneixement, difusió i divulgació. En aquesta darrera fase d’actuació que s’ha de desenvolupar durant l’any 2008 el projecte contempla una sèrie d’actuacions tècniques per fer visitable el jaciment.
3.2.- Objectius bàsics del Programa Museològic i Museogràfic
El Programa Museològic i Museogràfic del Projecte CELLA VINARIA preveu, entre d’altres, tres objectius bàsics i primordials:
La protecció legal i física del jaciment vitivinícola romà de Vallmora (Teià-Maresme).
La dinamització cultural del conjunt arqueològic de Vallmora (Teià-Maresme), a partir de l’excavació, conservació, restauració i reintegració parcial de les estructures arquitectòniques antigues més ben conservades que siguin susceptibles de museïtzació sobretot les corresponents al centre de producció vitivinícola romà dels segles I -V dC,.
L’adequació del jaciment per a la visita pública com a recurs museogràfic que complementi el discurs museològic i històric desenvolupat al futur Centre d’interpretació i/o Museu.
3.3.- Objectius executius específics de la proposta museogràfica d’imatge i comunicació
El desenvolupament museogràfic d’aquesta proposta preveu:
a) La definició, implementació i execució d’un programa de visita i recorregut del jaciment, atenent als conceptes a les directrius i als eixos dels discurs expositiu definits en el Projecte Museològic CELLA VINARIA 2006.
b) La definició, disseny, implementació i execució, dels recursos tècnics i comunicatius bàsics que complementin la visita a nivell de continguts explicatius, d’imatge, informació i senyalètica.
c) El disseny dels materials informatius bàsics: imatge institucional, Plànol-Guia, Guia Bàsica de visita en diferents idiomes, senyalètica interna: informativa i direccional, etc, per a la visita pública del Jaciment Vitivinícola Romà de Vallmora (Teià-Maresme). La obertura al públic del qual està prevista inicialment per l’estiu del 2008.
3.4.- Aspectes generals de la proposta museogràfica d’imatge i comunicació
El projecte intentarà ésser el màxim concret possible pel que fa a la concepció, desenvolupament i disseny del programa de visita i del recorregut als recursos bàsics patrimonials d’estructures i elements arqueològics que cal reintegrar des d’un punt de vista de conservació-restauració, als recursos bàsics i elements d’ordenació urbanística i arquitectònics que cal instal·lar i als recursos museogràfics bàsics d’imatge i comunicació que cal desenvolupar i aplicar per tal de implementar-lo; per la qual cosa s’intentarà d’evitar, en la mesura del possible, la repetició de conceptes ja tractats i desenvolupats a nivell general en d’altres documents, atenent, d’una banda, a la gran quantitat de feina i de projectes complementaris que ja s’han desenvolupat i, d’altra banda, a l’avançat estat d’execució dels treballs.
El projecte s’estructura a nivell conceptual i executiu en tres parts on s’estableixen tota una sèrie de recursos i elements bàsics a desenvolupar en l’àmbit d’actuació i en el recurs patrimonial objecte d’estudi, dins de les Fases 8, 9 i 10 del projecte general.
Cadascun d’aquests apartats tracta de resoldre, prèvia definició conceptual del Programa de Visita i del recorregut escollit, la problemàtica que es planteja a nivell tècnic i científic pel seu desenvolupament i execució, tenint en compte les directrius i els eixos del discurs expositiu general definits en el Projecte Museològic CELLA VINARIA 2006.
Tanmateix el fet de comptar amb un pressupost general limitat, fa que de totes les actuacions plantejades, es prioritzin una sèrie d’intervencions i recursos museogràfics a nivell bàsic per sobre d’altres amb caràcter més complementari i que es podran desenvolupar més endavant. Així doncs, el criteri a aplicar es selectiu en l’execució, en tant que l’objectiu bàsic es l’obertura del jaciment per a la visita pública amb les mínimes condicions necessàries i amb els recursos museogràfics d’imatge i comunicació bàsics i imprescindibles.
Aquestes actuacions bàsiques son les que es defineixen en cadascun dels sub-projectes desenvolupats i la Proposta Museogràfica d’Imatge i Comunicació es una d’elles.
Tanmateix, al igual que en les anteriors propostes, el disseny, la implementació i la futura execució d’aquesta proposta ha de suposar una estreta col·laboració entre un equip pluridisciplinar de professionals per tal complementar el programa de la visita al jaciment i els diferents recursos museogràfics bàsics a desenvolupar, sobretot pel que fa a la definició dels suports, recursos i elements comunicatius complementaris: imatge corporativa, senyalètica externa d’aproximació, senyalètica interna d’informació, Plànol-Guía de recorregut, Guia Bàsica de visita en diversos idiomes, pàgina web, presentació interactiva, etc.
El desenvolupament d’aquesta proposta s’ha complementat amb viatges de recerca i documentació per part dels membres de l’equip tècnic i científic del Projecte CELLA VINARIA a diversos parcs arqueològics europeus de França i Alemanya (novembre de 2003 i maig de 2007), Itàlia (agost de 2006 i agost de 2007), a més a més d’altres casos analitzats a Catalunya (2003-2007) i a l’Estat Espanyol (novembre de 2004):
· Amphoralis (Sallèles d’Aude- France)
· Mas de Tourelles (Beaucaire-France)
· Bliensbruck (Dept. de la Moselle-France)
· Rheimheim (Land de Sarre-Deuschland)
· Villa Borg (Pearl-Borg-Deuschland)
· Lugdunum (Lyon-France)
· Colonia Julia Vienna (Vienne- Saint Romain in Gal -France)
· Scavii di Pompeii (Pompei-Napoli)
· Scavii di Heculaneum (Ercolano-Napoli)
· Scavi di Stabiae (Castellammare di Stabia-Napoli)
· Scavii di Oplontis (Torre Annunziata- Napoli)
· Scavii di Villa Regina (Boscoreale-Napoli)
· Aree archeologiche e i monumenti di Roma (Roma)
· Conjunt Monumental d’Empúries (L’Escala,Alt Empordà)
· Ciutadella Ibèrica de les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès)
· Vicus romano-republicà del Camp de les Lloses (Tona, Osona)
· Conjunt arqueològic d’Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès)
· Ciudad Romana de Caesaraugusta (Zaragoza, Zaragoza)
· Poblado Celtíbero del Cabezo de Alcalà (Azaila, Teruel)
· Ciudad Romana de Celsa-Lépida (Velilla de Ebro, Zaragoza)
Aquest treball previ i totes aquestes fonts d’informació i documentació son les que ens han permès de definir a nivell conceptual el programa de visita i els recursos arquitectònics i museogràfics bàsics en que ha de comptar el jaciment.
3.5.- Definició del Programa de Visita i Recorregut del jaciment
A la hora de definir el programa de la visita i el recorregut o itinerari s’han tingut en compte els elements que caracteritzen el jaciment i que en certa manera condicionen la visita i el desenvolupament de possibles solucions tècniques.
Aspectes com el gran desnivell topogràfic existent, la necessitat d’adaptar el recorregut al trànsit de minusvàlids havent de ser practicable amb cadira de rodes, el fet que el jaciment presenta una superposició d’estructures arqueològiques molt marcada, que ens dona un ventall cronològic molt ampli que abasta des de el s.I aC fins el s.VI-VII dC, i malauradament degut al seu nivell d’arrasament inicial no conserva cap fase constructiva sencera, ens ha condicionat a la hora de prendre decisions.
El primer que calia definir doncs era el fil conductor del discurs, i aquest no podia ser un altre que l’element que és present i comú en el espai i en el temps: EL VI.
Així doncs aquest element es constitueix en el eix central del discurs museològic i per tant també de les aplicacions museogràfiques.
Una vegada analitzades les diferents possibilitats el recorregut s’inicia seguint el sentit de les agulles del rellotge, des de ponent i en cercle. Es surt des de la cota inferior remuntant el desnivell tot seguint un primer fil cronològic car les primeres estructures visibles corresponent a la superposició de diverses fases cronològiques i constructives, que ens permeten mitjançant un discurs intel·ligent explicar i visualitzar d’entrada la seqüència temporal, la qual cosa situa al visitant dins de la “problemàtica” cronològica abans esmentada. A partir d’aquí s’estableixen un total de 14 estacions o punts d’observació/ informació, repartits en llocs estratègics del jaciment.
Des del punt 2 ja s’entra en la dinàmica del discurs vitivinícola a l’antiguitat i més concretament a l’època romana. A partir d’aquí els continguts de la guia bàsica de visita que es dona amb l’entrada, juntament al plànol-guia del recorregut, submergeixen al visitant en una situació molt dinàmica, provocant-li la seva curiositat i tanmateix el seu desig de coneixement. Ara el fil conductor de discurs es la resposta a la pregunta: Com feien el vi els romans?. Al llarg del recorregut el visitant descobrirà diferents aspectes d’aquest procés, amb curiositats, anècdotes i fins i tot personatges reals, que van viure i treballar. A la CELLA VINARIA de Vallmora. L’objectiu principal de la visita es provocar la curiositat i el desig de saber més... de conèixer més...tot situant la visita com un primer pas a partir d’una experiència de qualitat que permeti a l’espectador aprofundir més en el coneixement, en l’interès i en el gaudi pel nostre Patrimoni Arqueològic.
1.- Primera proposta de recorregut desenvolupada el maig de 2007, on s’assenyalen les estacions o punts d’observació/informació més interessants. En principi aquestes eren 12 desprès van esdevenir 14.
Pel que fa als recursos tècnics d’infraestructura el Programa de visita i recorregut del jaciment, s’inicia a la cota 88,75, en el punt d’accés general al jaciment, una vegada s’ha creuat el vial situat al sud-oest del mateix, mitjançant un pas elevat a executar en la calçada, a la mateixa cota de les voreres.
Aquest recorregut perimetral per observar les restes, es fa d’una forma dinàmica, mitjançant unes passarel·les longitudinals, formalitzades amb paviment de fusta tractada sobre solera de formigó, o de paviment de formigó activat, que a la vegada, van connectant les 14 plataformes-miradors a on de forma estàtica, es visualitzen diferents punts del jaciment i es pot procedir a llegir els panells informatius situats en las mencionades plataformes, que expliquen de forma seqüencial el jaciment seguint un fil conductor cronològic no necessàriament ordenat però que de manera indirecta ens informa de les tècniques i els processos de fabricació de vi en època romana. El discurs va d’allò general a allò concret i el recorregut pel jaciment ens serveix com a excusa per descobrir a cada punt un o varis d’aquests processos.
Aquest recorregut perimetral per observar les restes, es fa d’una forma dinàmica, mitjançant unes passarel·les longitudinals, formalitzades amb paviment de fusta tractada sobre solera de formigó, o de paviment de formigó activat, que a la vegada, van connectant les 14 plataformes-miradors a on de forma estàtica, es visualitzen diferents punts del jaciment i es pot procedir a llegir els panells informatius situats en las mencionades plataformes, que expliquen de forma seqüencial el jaciment seguint un fil conductor cronològic no necessàriament ordenat però que de manera indirecta ens informa de les tècniques i els processos de fabricació de vi en època romana. El discurs va d’allò general a allò concret i el recorregut pel jaciment ens serveix com a excusa per descobrir a cada punt un o varis d’aquests processos.
2.- Planimetria de la proposta arquitectònica i tècnica desenvolupada al Projecte d’Obra Civil pel que fa als recursos tècnics i les infraestructures que permetin el desenvolupament normal de la visita.
A. Memòria Descriptiva _______________________________ A.2.- Emplacament
Des d’un punt de vista geogràfic i administratiu actual, el jaciment arqueològic de Veral de Vallmora està situat al terme municipal de Teià-Maresme-, en un àrea aturonada, a uns 93 metres sobre el nivell del mar, a ponent del Torrent de Vallmora, per sobre d’una àrea de descans de l’Autopista C-32 (Palafolls-Barcelona) al vessant de muntanya, molt a prop de la confluència amb els termes municipals del Masnou al sud i d’Alella a ponent; dins de l’anomenada subcomarca del baix Maresme, equidistant en uns 10 km de la capital comarcal: Mataró (Iluro) i la ciutat de Badalona (Baetulo) i a uns 20 Km de la capital de Catalunya: Barcelona (Barcino).
El jaciment arqueològic del Veral de Vallmora, també conegut com a Vinya del Sr. Mas, està catalogat dins l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, ( IPA 1987, pp. 23 i 24).
La seva situació topogràfica atenent al sistema de coordenades UTM es: 31TDF426593 ( x= 442621, y= 4593523) i pel sistema de coordenades de Greenwich: 2º 18´ 45” / 41º 29´ 28”.
Des d’un punt de vista històric, en època romana aquest assentament es trobava al bell mig de la Laietània, regió coneguda per la gran abundància i capacitat de producció de vins. Les fonts escrites: Estrabó Geografia III, 4,8, Plini el Vell Naturalis Historia III, 21, i Ptolomeu II, 6, 18, i II 6, 72, esmenten aquest territori al fer les descripcions dels diferents pobles ibers que els romans varen trobar a la seva arribada l’any 218 aC, amb motiu de la Segona Guerra Púnica. Atenent a aquestes descripcions i a la historiografia al respecte, els límits naturals del territori laietà, tot i les contradiccions que presenten pel que fa al seu límit septentrional, abastarien des del massís del Garraf fins a la Tordera seguint la línia costanera i vers l’interior, el curs baix del Llobregat (Rubricatum), la plana de Barcelona i la plana Vallesana fins la serralada prelitoral; englobant, si fa o no fa, les actuals comarques del Barcelonès, part del Baix Llobregat, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental (PREVOSTI, M. et alií, 1995, pp. 20-22).
El jaciment arqueològic del Veral de Vallmora, també conegut com a Vinya del Sr. Mas, està catalogat dins l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, ( IPA 1987, pp. 23 i 24).
La seva situació topogràfica atenent al sistema de coordenades UTM es: 31TDF426593 ( x= 442621, y= 4593523) i pel sistema de coordenades de Greenwich: 2º 18´ 45” / 41º 29´ 28”.
Des d’un punt de vista històric, en època romana aquest assentament es trobava al bell mig de la Laietània, regió coneguda per la gran abundància i capacitat de producció de vins. Les fonts escrites: Estrabó Geografia III, 4,8, Plini el Vell Naturalis Historia III, 21, i Ptolomeu II, 6, 18, i II 6, 72, esmenten aquest territori al fer les descripcions dels diferents pobles ibers que els romans varen trobar a la seva arribada l’any 218 aC, amb motiu de la Segona Guerra Púnica. Atenent a aquestes descripcions i a la historiografia al respecte, els límits naturals del territori laietà, tot i les contradiccions que presenten pel que fa al seu límit septentrional, abastarien des del massís del Garraf fins a la Tordera seguint la línia costanera i vers l’interior, el curs baix del Llobregat (Rubricatum), la plana de Barcelona i la plana Vallesana fins la serralada prelitoral; englobant, si fa o no fa, les actuals comarques del Barcelonès, part del Baix Llobregat, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental (PREVOSTI, M. et alií, 1995, pp. 20-22).
A. Memòria Descriptiva _______________________________ A.1.- Ordre de Redacció
A.1.1- Dades de l’entitat:
1.1.- Nom: AJUNTAMENT DE TEIÀ
1.1.- Nom: AJUNTAMENT DE TEIÀ
Adreça: Carrer Pere Noguera, 12 08329 TEIÀ- El Maresme
Tel: 93 5409350
Fax: 93 5409352
E-mail de contacte: arqueoleg@teia.cat
1.2.- Constitució Govern Municipal: Ple extraordinari de l’Ajuntament de Teià
Data: 14 de juny de 2007.
Forma Jurídica: Corporació Local
NIF: P0828100H
1.3.- Nom Responsable de l’entitat: Sr. Andreu Bosch i Rodoreda (Alcalde-President)
A.1.2.- Dades Generals del Projecte:
2.1.- Títol - CELLA VINARIA
2.2.- Nom i càrrec dels participants en el projecte:
Direcció Tècnica i Científica:
Antoni Martín i Oliveras
Arqueòleg i Gestor Cultural
Col·legiat núm. 32576
Direcció Facultativa :
Josep Antoni Novo Anguera
Arquitecte Municipal
Cap del Servei Tècnic de l’Ajuntament de Teià
Col·legiat núm. 24684-0
Fernando Nieves Garcerán
Arquitecte
Col·legiat núm. 24695-6
Direcció Tècnica Conservació-Restauració:
Agustín Gamarra Campuzano
Maria José García Mulero
Tècnics Superiors en Conservació-Restauració
2.1.- Títol - CELLA VINARIA
2.2.- Nom i càrrec dels participants en el projecte:
Direcció Tècnica i Científica:
Antoni Martín i Oliveras
Arqueòleg i Gestor Cultural
Col·legiat núm. 32576
Direcció Facultativa :
Josep Antoni Novo Anguera
Arquitecte Municipal
Cap del Servei Tècnic de l’Ajuntament de Teià
Col·legiat núm. 24684-0
Fernando Nieves Garcerán
Arquitecte
Col·legiat núm. 24695-6
Direcció Tècnica Conservació-Restauració:
Agustín Gamarra Campuzano
Maria José García Mulero
Tècnics Superiors en Conservació-Restauració
(Gamarra & García SL)
Direcció Tècnica Imatge i Comunicació:
Letícia Sierra Díaz
Comunicòloga-Dissenyadora Gràfica i Publicista
Direcció Tècnica Imatge i Comunicació:
Letícia Sierra Díaz
Comunicòloga-Dissenyadora Gràfica i Publicista
toolbox gci
Co- direcció intervencions arqueològiques:
Carles Velasco i Felipe
Roser Arcos i Lòpez
Arqueòlegs (Arqueociència SCSL)
Dibuix Planimètric:
David Olivares i Ponti
(Arqueociència SCSL)
Topografia:
MIRA SCP
ADEC Building Factory SA
Infografia en 3D i Renders:
Ferrán Bayés i Colomer
Tècnic en Electrònica
Analítiques:
Jordi Juan i Tresserras
Joan Carles Matamala Mellín
Universitat de Barcelona
Coordinació Administrativa:
Josep Maria Blanco Ciurana
Secretari de l’Ajuntament de Teià
Aureli Corella Colás
Interventor de l’Ajuntament de Teià
Assessorament Econòmic:
Manuel Sánchez Aragón
Analista- Economista
Co- direcció intervencions arqueològiques:
Carles Velasco i Felipe
Roser Arcos i Lòpez
Arqueòlegs (Arqueociència SCSL)
Dibuix Planimètric:
David Olivares i Ponti
(Arqueociència SCSL)
Topografia:
MIRA SCP
ADEC Building Factory SA
Infografia en 3D i Renders:
Ferrán Bayés i Colomer
Tècnic en Electrònica
Analítiques:
Jordi Juan i Tresserras
Joan Carles Matamala Mellín
Universitat de Barcelona
Coordinació Administrativa:
Josep Maria Blanco Ciurana
Secretari de l’Ajuntament de Teià
Aureli Corella Colás
Interventor de l’Ajuntament de Teià
Assessorament Econòmic:
Manuel Sánchez Aragón
Analista- Economista
Proyecte Museogràfic / Parc Arqueològic
CONTINGUTS
ÍNDEX
A - MEMÒRIA DESCRIPTIVA
A.1. ORDRE DE REDACCIÓ
A.2. EMPLAÇAMENT
A.3. ANTECEDENTS I OBJECTIUS
A.4. CARACTERÍSTIQUES I DESCRIPCIÓ
DELS MATERIALS GRÀFICS
B - DOCUMENTACIÓ GRÀFICA – DISSENY DE
MATERIALS i ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES
1.- APLICACIÓ D´IMATGE INSTITUCIONAL
2.- MATERIALS DE SENYALÈTICA
3.- MATERIALS D’ IMPRESSIÓ
4.- ACOTACIONS TÈCNIQUES
ÍNDEX
A - MEMÒRIA DESCRIPTIVA
A.1. ORDRE DE REDACCIÓ
A.2. EMPLAÇAMENT
A.3. ANTECEDENTS I OBJECTIUS
A.4. CARACTERÍSTIQUES I DESCRIPCIÓ
DELS MATERIALS GRÀFICS
B - DOCUMENTACIÓ GRÀFICA – DISSENY DE
MATERIALS i ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES
1.- APLICACIÓ D´IMATGE INSTITUCIONAL
2.- MATERIALS DE SENYALÈTICA
3.- MATERIALS D’ IMPRESSIÓ
4.- ACOTACIONS TÈCNIQUES
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
