3.1.- Antecedents
Des de l’any 1999 s’han anat duent a terme tot un seguit d’actuacions al jaciment arqueològic de Veral de Vallmora (Teià-Maresme), desenvolupant-se diferents campanyes d’intervenció arqueològica d’urgència i preventives: prospecció, delimitació excavació, re-excavació, neteja, consolidació, excavació extensiva, documentació etc., de les diferents estructures del jaciment que s’han identificat majoritàriament com integrants d’una factoria vitivinícola romana amb una cronologia de funcionament entre el s. I aC i el s. V dC. Tot i que es documenta una petita ocupació posterior d’època tardoantiga, segles VI-VII dC, corresponent a un petit assentament agrari construït a sobre de les ruïnes de la factoria vitivinícola.
Durant els anys 2003 i 2004, paral·lelament als treballs d’excavació i documentació de les restes, es van dur a terme tota una sèrie d’intervencions de conservació-restauració destinades a la consolidació i protecció de les estructures arqueològiques més significatives per tal que no es degradessin, en vistes a futures intervencions més exhaustives.
Des de l’any 2005, moment en que es van donar per finalitzades les intervencions arqueològiques preventives de delimitació, excavació i documentació del jaciment (Fases 5, 6 i 7), s’ha anat desenvolupant i executant el Programa Museològic i Museogràfic que ha comportat l’elaboració i execució dels seus projectes complementaris, pel que fa a la intervenció directa en el jaciment. per passar a una nova fase executiva, (Fase 8) que es la que actualment s’està executant.
Entre els anys 2005 i 2006 s’han dut a terme tota una sèrie d’intervencions de conservació-restauració de protecció, consolidació, conservació, restauració i adequació de les restes arqueològiques, que incloïa la reintegració de les estructures i elements constructius d’època antiga que es consideressin més significatius per al desenvolupament dels diferents eixos del discurs expositiu, establerts en el Projecte Museològic CELLA VINARIA 2006. Les actuacions dutes a terme fins a dia d’avui, han estat destinades bàsicament a la reintegració parcial de murs i paviments fins a la màxima cota conservada o bé fins a la cota mínima necessària per a la seva comprensió per part del públic visitant.
L’any 2007 s’ha destinat bàsicament al inici de la construcció d’infraestructura d’obra civil: murs de contenció de terrasses i pilotatges i encepats de fonamentació de la superestructura de protecció de les restes. Obres que a dia d’avui, encara es troben en procés d’execució.
Aquestes intervencions doncs, s’inscriuen dins d’una dinàmica d’actuació continuista i finalista que permetin l’adequació del jaciment per a la visita pública, dotant-lo de les infraestructures bàsiques i mínimes necessàries a nivell museogràfic, (coberta de protecció, reintegració parcial d’estructures arquitectòniques antigues, accessos, recorregut, senyalització etc.) per tal de fomentar el seu coneixement, difusió i divulgació. En aquesta darrera fase d’actuació que s’ha de desenvolupar durant l’any 2008 el projecte contempla una sèrie d’actuacions tècniques per fer visitable el jaciment.
3.2.- Objectius bàsics del Programa Museològic i Museogràfic
El Programa Museològic i Museogràfic del Projecte CELLA VINARIA preveu, entre d’altres, tres objectius bàsics i primordials:
La protecció legal i física del jaciment vitivinícola romà de Vallmora (Teià-Maresme).
La dinamització cultural del conjunt arqueològic de Vallmora (Teià-Maresme), a partir de l’excavació, conservació, restauració i reintegració parcial de les estructures arquitectòniques antigues més ben conservades que siguin susceptibles de museïtzació sobretot les corresponents al centre de producció vitivinícola romà dels segles I -V dC,.
L’adequació del jaciment per a la visita pública com a recurs museogràfic que complementi el discurs museològic i històric desenvolupat al futur Centre d’interpretació i/o Museu.
3.3.- Objectius executius específics de la proposta museogràfica d’imatge i comunicació
El desenvolupament museogràfic d’aquesta proposta preveu:
a) La definició, implementació i execució d’un programa de visita i recorregut del jaciment, atenent als conceptes a les directrius i als eixos dels discurs expositiu definits en el Projecte Museològic CELLA VINARIA 2006.
b) La definició, disseny, implementació i execució, dels recursos tècnics i comunicatius bàsics que complementin la visita a nivell de continguts explicatius, d’imatge, informació i senyalètica.
c) El disseny dels materials informatius bàsics: imatge institucional, Plànol-Guia, Guia Bàsica de visita en diferents idiomes, senyalètica interna: informativa i direccional, etc, per a la visita pública del Jaciment Vitivinícola Romà de Vallmora (Teià-Maresme). La obertura al públic del qual està prevista inicialment per l’estiu del 2008.
3.4.- Aspectes generals de la proposta museogràfica d’imatge i comunicació
El projecte intentarà ésser el màxim concret possible pel que fa a la concepció, desenvolupament i disseny del programa de visita i del recorregut als recursos bàsics patrimonials d’estructures i elements arqueològics que cal reintegrar des d’un punt de vista de conservació-restauració, als recursos bàsics i elements d’ordenació urbanística i arquitectònics que cal instal·lar i als recursos museogràfics bàsics d’imatge i comunicació que cal desenvolupar i aplicar per tal de implementar-lo; per la qual cosa s’intentarà d’evitar, en la mesura del possible, la repetició de conceptes ja tractats i desenvolupats a nivell general en d’altres documents, atenent, d’una banda, a la gran quantitat de feina i de projectes complementaris que ja s’han desenvolupat i, d’altra banda, a l’avançat estat d’execució dels treballs.
El projecte s’estructura a nivell conceptual i executiu en tres parts on s’estableixen tota una sèrie de recursos i elements bàsics a desenvolupar en l’àmbit d’actuació i en el recurs patrimonial objecte d’estudi, dins de les Fases 8, 9 i 10 del projecte general.
Cadascun d’aquests apartats tracta de resoldre, prèvia definició conceptual del Programa de Visita i del recorregut escollit, la problemàtica que es planteja a nivell tècnic i científic pel seu desenvolupament i execució, tenint en compte les directrius i els eixos del discurs expositiu general definits en el Projecte Museològic CELLA VINARIA 2006.
Tanmateix el fet de comptar amb un pressupost general limitat, fa que de totes les actuacions plantejades, es prioritzin una sèrie d’intervencions i recursos museogràfics a nivell bàsic per sobre d’altres amb caràcter més complementari i que es podran desenvolupar més endavant. Així doncs, el criteri a aplicar es selectiu en l’execució, en tant que l’objectiu bàsic es l’obertura del jaciment per a la visita pública amb les mínimes condicions necessàries i amb els recursos museogràfics d’imatge i comunicació bàsics i imprescindibles.
Aquestes actuacions bàsiques son les que es defineixen en cadascun dels sub-projectes desenvolupats i la Proposta Museogràfica d’Imatge i Comunicació es una d’elles.
Tanmateix, al igual que en les anteriors propostes, el disseny, la implementació i la futura execució d’aquesta proposta ha de suposar una estreta col·laboració entre un equip pluridisciplinar de professionals per tal complementar el programa de la visita al jaciment i els diferents recursos museogràfics bàsics a desenvolupar, sobretot pel que fa a la definició dels suports, recursos i elements comunicatius complementaris: imatge corporativa, senyalètica externa d’aproximació, senyalètica interna d’informació, Plànol-Guía de recorregut, Guia Bàsica de visita en diversos idiomes, pàgina web, presentació interactiva, etc.
El desenvolupament d’aquesta proposta s’ha complementat amb viatges de recerca i documentació per part dels membres de l’equip tècnic i científic del Projecte CELLA VINARIA a diversos parcs arqueològics europeus de França i Alemanya (novembre de 2003 i maig de 2007), Itàlia (agost de 2006 i agost de 2007), a més a més d’altres casos analitzats a Catalunya (2003-2007) i a l’Estat Espanyol (novembre de 2004):
· Amphoralis (Sallèles d’Aude- France)
· Mas de Tourelles (Beaucaire-France)
· Bliensbruck (Dept. de la Moselle-France)
· Rheimheim (Land de Sarre-Deuschland)
· Villa Borg (Pearl-Borg-Deuschland)
· Lugdunum (Lyon-France)
· Colonia Julia Vienna (Vienne- Saint Romain in Gal -France)
· Scavii di Pompeii (Pompei-Napoli)
· Scavii di Heculaneum (Ercolano-Napoli)
· Scavi di Stabiae (Castellammare di Stabia-Napoli)
· Scavii di Oplontis (Torre Annunziata- Napoli)
· Scavii di Villa Regina (Boscoreale-Napoli)
· Aree archeologiche e i monumenti di Roma (Roma)
· Conjunt Monumental d’Empúries (L’Escala,Alt Empordà)
· Ciutadella Ibèrica de les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès)
· Vicus romano-republicà del Camp de les Lloses (Tona, Osona)
· Conjunt arqueològic d’Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès)
· Ciudad Romana de Caesaraugusta (Zaragoza, Zaragoza)
· Poblado Celtíbero del Cabezo de Alcalà (Azaila, Teruel)
· Ciudad Romana de Celsa-Lépida (Velilla de Ebro, Zaragoza)
Aquest treball previ i totes aquestes fonts d’informació i documentació son les que ens han permès de definir a nivell conceptual el programa de visita i els recursos arquitectònics i museogràfics bàsics en que ha de comptar el jaciment.
Des de l’any 1999 s’han anat duent a terme tot un seguit d’actuacions al jaciment arqueològic de Veral de Vallmora (Teià-Maresme), desenvolupant-se diferents campanyes d’intervenció arqueològica d’urgència i preventives: prospecció, delimitació excavació, re-excavació, neteja, consolidació, excavació extensiva, documentació etc., de les diferents estructures del jaciment que s’han identificat majoritàriament com integrants d’una factoria vitivinícola romana amb una cronologia de funcionament entre el s. I aC i el s. V dC. Tot i que es documenta una petita ocupació posterior d’època tardoantiga, segles VI-VII dC, corresponent a un petit assentament agrari construït a sobre de les ruïnes de la factoria vitivinícola.
Durant els anys 2003 i 2004, paral·lelament als treballs d’excavació i documentació de les restes, es van dur a terme tota una sèrie d’intervencions de conservació-restauració destinades a la consolidació i protecció de les estructures arqueològiques més significatives per tal que no es degradessin, en vistes a futures intervencions més exhaustives.
Des de l’any 2005, moment en que es van donar per finalitzades les intervencions arqueològiques preventives de delimitació, excavació i documentació del jaciment (Fases 5, 6 i 7), s’ha anat desenvolupant i executant el Programa Museològic i Museogràfic que ha comportat l’elaboració i execució dels seus projectes complementaris, pel que fa a la intervenció directa en el jaciment. per passar a una nova fase executiva, (Fase 8) que es la que actualment s’està executant.
Entre els anys 2005 i 2006 s’han dut a terme tota una sèrie d’intervencions de conservació-restauració de protecció, consolidació, conservació, restauració i adequació de les restes arqueològiques, que incloïa la reintegració de les estructures i elements constructius d’època antiga que es consideressin més significatius per al desenvolupament dels diferents eixos del discurs expositiu, establerts en el Projecte Museològic CELLA VINARIA 2006. Les actuacions dutes a terme fins a dia d’avui, han estat destinades bàsicament a la reintegració parcial de murs i paviments fins a la màxima cota conservada o bé fins a la cota mínima necessària per a la seva comprensió per part del públic visitant.
L’any 2007 s’ha destinat bàsicament al inici de la construcció d’infraestructura d’obra civil: murs de contenció de terrasses i pilotatges i encepats de fonamentació de la superestructura de protecció de les restes. Obres que a dia d’avui, encara es troben en procés d’execució.
Aquestes intervencions doncs, s’inscriuen dins d’una dinàmica d’actuació continuista i finalista que permetin l’adequació del jaciment per a la visita pública, dotant-lo de les infraestructures bàsiques i mínimes necessàries a nivell museogràfic, (coberta de protecció, reintegració parcial d’estructures arquitectòniques antigues, accessos, recorregut, senyalització etc.) per tal de fomentar el seu coneixement, difusió i divulgació. En aquesta darrera fase d’actuació que s’ha de desenvolupar durant l’any 2008 el projecte contempla una sèrie d’actuacions tècniques per fer visitable el jaciment.
3.2.- Objectius bàsics del Programa Museològic i Museogràfic
El Programa Museològic i Museogràfic del Projecte CELLA VINARIA preveu, entre d’altres, tres objectius bàsics i primordials:
La protecció legal i física del jaciment vitivinícola romà de Vallmora (Teià-Maresme).
La dinamització cultural del conjunt arqueològic de Vallmora (Teià-Maresme), a partir de l’excavació, conservació, restauració i reintegració parcial de les estructures arquitectòniques antigues més ben conservades que siguin susceptibles de museïtzació sobretot les corresponents al centre de producció vitivinícola romà dels segles I -V dC,.
L’adequació del jaciment per a la visita pública com a recurs museogràfic que complementi el discurs museològic i històric desenvolupat al futur Centre d’interpretació i/o Museu.
3.3.- Objectius executius específics de la proposta museogràfica d’imatge i comunicació
El desenvolupament museogràfic d’aquesta proposta preveu:
a) La definició, implementació i execució d’un programa de visita i recorregut del jaciment, atenent als conceptes a les directrius i als eixos dels discurs expositiu definits en el Projecte Museològic CELLA VINARIA 2006.
b) La definició, disseny, implementació i execució, dels recursos tècnics i comunicatius bàsics que complementin la visita a nivell de continguts explicatius, d’imatge, informació i senyalètica.
c) El disseny dels materials informatius bàsics: imatge institucional, Plànol-Guia, Guia Bàsica de visita en diferents idiomes, senyalètica interna: informativa i direccional, etc, per a la visita pública del Jaciment Vitivinícola Romà de Vallmora (Teià-Maresme). La obertura al públic del qual està prevista inicialment per l’estiu del 2008.
3.4.- Aspectes generals de la proposta museogràfica d’imatge i comunicació
El projecte intentarà ésser el màxim concret possible pel que fa a la concepció, desenvolupament i disseny del programa de visita i del recorregut als recursos bàsics patrimonials d’estructures i elements arqueològics que cal reintegrar des d’un punt de vista de conservació-restauració, als recursos bàsics i elements d’ordenació urbanística i arquitectònics que cal instal·lar i als recursos museogràfics bàsics d’imatge i comunicació que cal desenvolupar i aplicar per tal de implementar-lo; per la qual cosa s’intentarà d’evitar, en la mesura del possible, la repetició de conceptes ja tractats i desenvolupats a nivell general en d’altres documents, atenent, d’una banda, a la gran quantitat de feina i de projectes complementaris que ja s’han desenvolupat i, d’altra banda, a l’avançat estat d’execució dels treballs.
El projecte s’estructura a nivell conceptual i executiu en tres parts on s’estableixen tota una sèrie de recursos i elements bàsics a desenvolupar en l’àmbit d’actuació i en el recurs patrimonial objecte d’estudi, dins de les Fases 8, 9 i 10 del projecte general.
Cadascun d’aquests apartats tracta de resoldre, prèvia definició conceptual del Programa de Visita i del recorregut escollit, la problemàtica que es planteja a nivell tècnic i científic pel seu desenvolupament i execució, tenint en compte les directrius i els eixos del discurs expositiu general definits en el Projecte Museològic CELLA VINARIA 2006.
Tanmateix el fet de comptar amb un pressupost general limitat, fa que de totes les actuacions plantejades, es prioritzin una sèrie d’intervencions i recursos museogràfics a nivell bàsic per sobre d’altres amb caràcter més complementari i que es podran desenvolupar més endavant. Així doncs, el criteri a aplicar es selectiu en l’execució, en tant que l’objectiu bàsic es l’obertura del jaciment per a la visita pública amb les mínimes condicions necessàries i amb els recursos museogràfics d’imatge i comunicació bàsics i imprescindibles.
Aquestes actuacions bàsiques son les que es defineixen en cadascun dels sub-projectes desenvolupats i la Proposta Museogràfica d’Imatge i Comunicació es una d’elles.
Tanmateix, al igual que en les anteriors propostes, el disseny, la implementació i la futura execució d’aquesta proposta ha de suposar una estreta col·laboració entre un equip pluridisciplinar de professionals per tal complementar el programa de la visita al jaciment i els diferents recursos museogràfics bàsics a desenvolupar, sobretot pel que fa a la definició dels suports, recursos i elements comunicatius complementaris: imatge corporativa, senyalètica externa d’aproximació, senyalètica interna d’informació, Plànol-Guía de recorregut, Guia Bàsica de visita en diversos idiomes, pàgina web, presentació interactiva, etc.
El desenvolupament d’aquesta proposta s’ha complementat amb viatges de recerca i documentació per part dels membres de l’equip tècnic i científic del Projecte CELLA VINARIA a diversos parcs arqueològics europeus de França i Alemanya (novembre de 2003 i maig de 2007), Itàlia (agost de 2006 i agost de 2007), a més a més d’altres casos analitzats a Catalunya (2003-2007) i a l’Estat Espanyol (novembre de 2004):
· Amphoralis (Sallèles d’Aude- France)
· Mas de Tourelles (Beaucaire-France)
· Bliensbruck (Dept. de la Moselle-France)
· Rheimheim (Land de Sarre-Deuschland)
· Villa Borg (Pearl-Borg-Deuschland)
· Lugdunum (Lyon-France)
· Colonia Julia Vienna (Vienne- Saint Romain in Gal -France)
· Scavii di Pompeii (Pompei-Napoli)
· Scavii di Heculaneum (Ercolano-Napoli)
· Scavi di Stabiae (Castellammare di Stabia-Napoli)
· Scavii di Oplontis (Torre Annunziata- Napoli)
· Scavii di Villa Regina (Boscoreale-Napoli)
· Aree archeologiche e i monumenti di Roma (Roma)
· Conjunt Monumental d’Empúries (L’Escala,Alt Empordà)
· Ciutadella Ibèrica de les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès)
· Vicus romano-republicà del Camp de les Lloses (Tona, Osona)
· Conjunt arqueològic d’Olèrdola (Olèrdola, Alt Penedès)
· Ciudad Romana de Caesaraugusta (Zaragoza, Zaragoza)
· Poblado Celtíbero del Cabezo de Alcalà (Azaila, Teruel)
· Ciudad Romana de Celsa-Lépida (Velilla de Ebro, Zaragoza)
Aquest treball previ i totes aquestes fonts d’informació i documentació son les que ens han permès de definir a nivell conceptual el programa de visita i els recursos arquitectònics i museogràfics bàsics en que ha de comptar el jaciment.
3.5.- Definició del Programa de Visita i Recorregut del jaciment
A la hora de definir el programa de la visita i el recorregut o itinerari s’han tingut en compte els elements que caracteritzen el jaciment i que en certa manera condicionen la visita i el desenvolupament de possibles solucions tècniques.
Aspectes com el gran desnivell topogràfic existent, la necessitat d’adaptar el recorregut al trànsit de minusvàlids havent de ser practicable amb cadira de rodes, el fet que el jaciment presenta una superposició d’estructures arqueològiques molt marcada, que ens dona un ventall cronològic molt ampli que abasta des de el s.I aC fins el s.VI-VII dC, i malauradament degut al seu nivell d’arrasament inicial no conserva cap fase constructiva sencera, ens ha condicionat a la hora de prendre decisions.
El primer que calia definir doncs era el fil conductor del discurs, i aquest no podia ser un altre que l’element que és present i comú en el espai i en el temps: EL VI.
Així doncs aquest element es constitueix en el eix central del discurs museològic i per tant també de les aplicacions museogràfiques.
Una vegada analitzades les diferents possibilitats el recorregut s’inicia seguint el sentit de les agulles del rellotge, des de ponent i en cercle. Es surt des de la cota inferior remuntant el desnivell tot seguint un primer fil cronològic car les primeres estructures visibles corresponent a la superposició de diverses fases cronològiques i constructives, que ens permeten mitjançant un discurs intel·ligent explicar i visualitzar d’entrada la seqüència temporal, la qual cosa situa al visitant dins de la “problemàtica” cronològica abans esmentada. A partir d’aquí s’estableixen un total de 14 estacions o punts d’observació/ informació, repartits en llocs estratègics del jaciment.
Des del punt 2 ja s’entra en la dinàmica del discurs vitivinícola a l’antiguitat i més concretament a l’època romana. A partir d’aquí els continguts de la guia bàsica de visita que es dona amb l’entrada, juntament al plànol-guia del recorregut, submergeixen al visitant en una situació molt dinàmica, provocant-li la seva curiositat i tanmateix el seu desig de coneixement. Ara el fil conductor de discurs es la resposta a la pregunta: Com feien el vi els romans?. Al llarg del recorregut el visitant descobrirà diferents aspectes d’aquest procés, amb curiositats, anècdotes i fins i tot personatges reals, que van viure i treballar. A la CELLA VINARIA de Vallmora. L’objectiu principal de la visita es provocar la curiositat i el desig de saber més... de conèixer més...tot situant la visita com un primer pas a partir d’una experiència de qualitat que permeti a l’espectador aprofundir més en el coneixement, en l’interès i en el gaudi pel nostre Patrimoni Arqueològic.
1.- Primera proposta de recorregut desenvolupada el maig de 2007, on s’assenyalen les estacions o punts d’observació/informació més interessants. En principi aquestes eren 12 desprès van esdevenir 14.
Pel que fa als recursos tècnics d’infraestructura el Programa de visita i recorregut del jaciment, s’inicia a la cota 88,75, en el punt d’accés general al jaciment, una vegada s’ha creuat el vial situat al sud-oest del mateix, mitjançant un pas elevat a executar en la calçada, a la mateixa cota de les voreres.
Aquest recorregut perimetral per observar les restes, es fa d’una forma dinàmica, mitjançant unes passarel·les longitudinals, formalitzades amb paviment de fusta tractada sobre solera de formigó, o de paviment de formigó activat, que a la vegada, van connectant les 14 plataformes-miradors a on de forma estàtica, es visualitzen diferents punts del jaciment i es pot procedir a llegir els panells informatius situats en las mencionades plataformes, que expliquen de forma seqüencial el jaciment seguint un fil conductor cronològic no necessàriament ordenat però que de manera indirecta ens informa de les tècniques i els processos de fabricació de vi en època romana. El discurs va d’allò general a allò concret i el recorregut pel jaciment ens serveix com a excusa per descobrir a cada punt un o varis d’aquests processos.
Aquest recorregut perimetral per observar les restes, es fa d’una forma dinàmica, mitjançant unes passarel·les longitudinals, formalitzades amb paviment de fusta tractada sobre solera de formigó, o de paviment de formigó activat, que a la vegada, van connectant les 14 plataformes-miradors a on de forma estàtica, es visualitzen diferents punts del jaciment i es pot procedir a llegir els panells informatius situats en las mencionades plataformes, que expliquen de forma seqüencial el jaciment seguint un fil conductor cronològic no necessàriament ordenat però que de manera indirecta ens informa de les tècniques i els processos de fabricació de vi en època romana. El discurs va d’allò general a allò concret i el recorregut pel jaciment ens serveix com a excusa per descobrir a cada punt un o varis d’aquests processos.
2.- Planimetria de la proposta arquitectònica i tècnica desenvolupada al Projecte d’Obra Civil pel que fa als recursos tècnics i les infraestructures que permetin el desenvolupament normal de la visita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada